FONDISTES A LA MARATÓ DE VALENCIA i 10K
El diumenge va tenir una de les millors maratons d’Europa, la marató de Valencia amb un recorregut totalment urbà, passant pels llocs més emblemàtics de la ciutat i amb traçat molt pla sent un dels més ràpids del Continent, a més amb un ambient atlètic de luxe, van participar més de 15.000 maratonians, a més la ciutat surt al carrer a animar als maratonians i l’organització un 10, fins aquí anaven 5 herois i 2 heroïnes per córrer els 42.195 kms.
La sortida és donava a les 8:30 del matí amb un temperatura de 15 graus arribant com màxim als 19.
Molta preparació li han dedicat aquests mesos per arribar a Valencia en la forma optima, tot i el handicap d’entrenar en ple estiu i amb temperatures extremes.
Aquí tenim els i les nostres atletes:
El Josep Duque que corria la seva segona marató en 9 mesos aconseguia 3h 19’, la seva millor marca dels últims 14 anys:
“Repte aconseguit, sortia amb ànims de finalitzar degut a uns problemes a l’esquena, però a la sortida vaig pensar, surto a ritme i a veure que passa, donc m’ha sortit bé i al final 3h 19’, molt content, gran organització, bon circuit, els calaix de sortida una mica caòtics, però la resta marató perfecta”.
El Jaume Bertran va assolir 3h 22’, era la seva 20ena marató i la seva millor marca dels últims 5 anys
“Vaig venir aquí a València amb l’intent de fer 3’19 o 3’20 , perquè els entrenos els portava molt bé, però estic igual de content per haver aconseguit aquesta marca , doncs he passat la primera mitja amb 1’41 igual que la segona, i tots els km per sota de 5 minuts
Felicitar els meus companys per les seves marques , a part destacar del bon ambient amb ells del cap de setmana.
Llàstima del Vicente que s’ha tingut que retirar per lesió, esperant que es recuperi aviat i què té molt de camí per davant.
Donar les gràcies al Joan pes entrenos i que te molt a veure amb aquesta bona marca”.
La Luci Barrio que corria la seva segona marató personal va fer la de Barcelona al març aconseguia 3h 48’, sent marca personal millorant en 6’.
“Es una marató increïble pel seu ambient, hi ha gent per tot arreu, gracies a ella vaig arribar a meta, ja que vaig anar sola els 42 km i és dur pel cap quant no entrenes mai sol. Gracies al meu germà gran, la dona, el peque, la Quima, Susana Elia i Miriam pels ànims en punts crítics de la marató, el que me’n porto d’aquesta marató son els entrenaments amb gent tant maca com he compartit gracies Dioni, Vicente, Jaume Bertran, Mari, Pep, Sergi, Delfi. Vicente molts ànims”.
La Dioni Monsalve que també corria la seva segona marató en pocs mesos va corre Barcelona amb 50 anys i ara a Valencia, entrava amb 3h 54’, a 1 minut de la seva marca personal:
“Fantàstica, màgic, passar per la catifa blava, molt agraïda de l’equip humà que hem format en aquest repte i dels companys d’aquest gran club que han anat seguint el transcurs de la carrera, soc molt feliç, ja que amb 50 anys he corregut dos maratons”.
El Carlos Pellicer que tornava als 42 kms desprès de 3 anys, era la seva segona marató, entrava amb 4h 39’, que per ell era tot un èxit, ja que fa tot just un mes va patir una lesió i li va trencar els entrenaments
“Si un mira el temps, pot pensar que 4h 39′ 38″ és un temps molt elevat; pero hi ha curses per competir i altres per disfrutar. Ahir vaig sortir a gaudir perquè no tenia molt clar si la podria acabar.
Vaig tenir la sort de poder fer-la gairebé sencera amb el Joan Luque i l’un per l’altre vam anar fent km i més km, i gairebé sense adonar-nos ens vam plantar al final més espectacular dels que he gaudit mai i compartir l’alegria d’acabar- la plegats”.
El Joan Luque també entrava amb 4h 39’, sent la seva 17ena marató:
“Tot i estar inscrit no tenia intenció de fer-la per que no la he pogut entrenar, vaig estar parat els mesos d’agost i setembre, però al final vaig decidir presentar-me a la línia de sortida i portar un ritme lent, controlant pulsacions i anar fent kms, gracies al Carles al final la vaig poder acabar, per que del 34 al 42 ha estat dur, però una vegada creues la meta se’n va tots els mals, la marató de València és impressionant”.
El Vicent Gil que repetia aquesta marató tenia que abandonar malauradament al km 27:
“Arrossegava una lesió al gluti de fa 15 dies i ja m’ha sortit al km 4, al passar pel km16, no anava bé, cada vegada és carregava més i al km 27 ja no podia seguir, un pal abandonar però és el que hi ha”.
Als 10k de Valencia, cursa paral.lela de la marató debutava com atleta del club la Neus Olivas amb un registre de 1h 03’:
“He sortit amb un gran embús de gent i el primer quilòmetre l’he fet molt lenta per les circumstàncies, però molt còmode. Fins les Torres de Serrano he anat vigilant molt els temps per no ofegar-me, però d’allà en avall i des de Colom i sobretot els dos últims quilòmetres quan ja veus l’estructura del pont de la Ciutat de les Arts he apretat una mica i he arribat en 1h03’13’’. Per ser la primera cursa com a Fondista, i pensant que acabaria en 1h05’ o 1h06’ molt bé. A més jo crec que mai havia corregut tota sola una cursa.
