És una de les lesions més complicades i doloroses que podem tindre els corredors de fons. Els corredors amb zancada molt àmplia són propensos a patir-la.
El grup adductor o aproximador, es composa de tres músculs: major, mig o llarg i menor. Van des de la revora inferior del pubis, fins al revora interna del fèmur i tíbia. Tiren des de la cadera, la cama cap a dins, creuant-la i aproximant-la cap a l’altre.
Inicialment, es tracta d’una pubàlgia, una TENDINITIS, una inflamació de la inserció (pubis) dels adductors de la cuixa. Produeix un dolor que s’instal.la de forma progressiva en la regió inguinopúbica. A mesura que passen les setmanes, el dolor acaba sent constant i insuportable, i s’acaba instaurant la OSTEOPATIA DE PUBIS, inflamació en la unió dels ossos púbics. Aquesta es produeix quan la pelvis rota i canvia amb el moviment oscil·lant de carrera, l’articulació (sínfisi púbica) se separa lleugerament i el cartílag s’inflama i s’endureix.L’osteopatia de pubis passa per varies fases:
=> Fases inicials: dolor inicial en la zona de la ingle que baixa cap els adductors de les dues cames després de la pràctica esportiva. No dona sensació de gravetat, i l’atleta segueix corrent.
=>Fases avançades: limitació de la capacitat de moviment. El dolor és més intens i constant, en el repòs s’aguditza. Les molèsties baixen per les dues cames i s’estén en tota la cintura.
=> Fases inicials: dolor inicial en la zona de la ingle que baixa cap els adductors de les dues cames després de la pràctica esportiva. No dona sensació de gravetat, i l’atleta segueix corrent.
=>Fases avançades: limitació de la capacitat de moviment. El dolor és més intens i constant, en el repòs s’aguditza. Les molèsties baixen per les dues cames i s’estén en tota la cintura.
Aquesta lesió, pot ser:
a) Microtraumàtica. El dolor púbic és bastant intens i s’irradia cap a l’abdomen.
b) Osteomiotendinosa. Dolor en la cara interna de la cuixa i la ingle, unilateral. Causa impotència funcional en els moviments d’abducció (aixecar-se del llit, sortir del cotxe). És la causa més freqüent.
c) Parieto-abdominal. Dolor subpubià que irradia al canal inguinal, o cap els adductors. També afecta la zona inferior de la paret abdominal. El dolor s’exagera en moviments bruscs o per la tos.
a) Microtraumàtica. El dolor púbic és bastant intens i s’irradia cap a l’abdomen.
b) Osteomiotendinosa. Dolor en la cara interna de la cuixa i la ingle, unilateral. Causa impotència funcional en els moviments d’abducció (aixecar-se del llit, sortir del cotxe). És la causa més freqüent.
c) Parieto-abdominal. Dolor subpubià que irradia al canal inguinal, o cap els adductors. També afecta la zona inferior de la paret abdominal. El dolor s’exagera en moviments bruscs o per la tos.
També pot aparèixer en forma aguda per trauma directe sobre els músculs.CAUSES
– Descompensació muscular del tren superior, debilitat de la paret abdominal respecte els adductors. En els corredors, els adductors es desenvolupen més que les abdominals. És la causa principal d’aquesta patologia.
– Causes morfológiques, que causen un desequilibri unilateral del cos: escurçament dels membres, displàsia de cadera, espondilolisis, hiperlordosis lumbar, deficiències en la paret abdominal o inguinal.
– Terrenys excessivament durs o desnivellats.
– Calçat esportiu inadequat o gastat.
– L’Apoio podal o forma de córrer incorrecte pot sobrecarregar els adductors.
– Sobreentrenament, entrenos fraccionats.
– Errors en la planificació dels entrenaments.
– Pràctica de certs moviments “perillosos” en la carrera. Córrer pujades o pujar escales; els adductors treballen per tirar la cuixa quan la cama es mou cap a davant.
– L’excessiva repetició de la zancada forçada pot originar gran sobrecàrrega als adductors.
EL DIAGNÒSTIC:
● A la palpació es desencadena dolor en la regió inguinal.
● Dolor en l’aproximació de la cama contra resistència.
Proves complementàries:
-Radiografía de pelvis anteroposterior i lateral en bipedestació en suport bipodal i unipodal, podem apreciar la inestabilitat pèlvica. Radiografia lumbars anteroposterior i lateral, valorant possibles alteracions estructurals que puguin contribuir a la lesió.
-Radiografía de pelvis anteroposterior i lateral en bipedestació en suport bipodal i unipodal, podem apreciar la inestabilitat pèlvica. Radiografia lumbars anteroposterior i lateral, valorant possibles alteracions estructurals que puguin contribuir a la lesió.
-Ecografia de la musculatura adductora.
-La més important, la dinamometría isocinètica que ens permet avaluar els desequilibris musculars a nivell pèlvic.Hem de descartar altres afeccions com apendicitis, hèrnies inguinals, trancaments musculars, trastorns renals, artrosis de cadera o epifisitis isquiàtica.
-La més important, la dinamometría isocinètica que ens permet avaluar els desequilibris musculars a nivell pèlvic.Hem de descartar altres afeccions com apendicitis, hèrnies inguinals, trancaments musculars, trastorns renals, artrosis de cadera o epifisitis isquiàtica.
TRACTAMENT:
Requereix una recuperació molt lenta i a llarg termini.
Hem de disminuir el temps i la distància dels nostres rodatges, en terrenys més aviat tou. Normalment, si les molèsties no cedeixen, hem de deixar d’entrenar, ja que ens invalida en el moviment.
Prevenció:
La principal mesura és una bona preparació física, en la que hem d’enfortir correctament els músculs abdominals, però vigilar en el tipus de potenciació, ja que poden agreujar la lesió.
Tractament:
La principal mesura és una bona preparació física, en la que hem d’enfortir correctament els músculs abdominals, però vigilar en el tipus de potenciació, ja que poden agreujar la lesió.
Tractament:
– Aplicacions de fred o calor.
– Evitar activitats que produeixin dolor.
– Estiraments LLEUS, ja que un sobreestirament pot augmentar la gravetat de la lesió.
Adductors.
Pelvitrocanteris o abductors, sovint involucrats en aquesta lesió.
– Abdominals, però de tipus isomètric (tensió sense moviment). Molt bon exercici, fent pressió amb una pilota (diferents tamanys), pressionant amb els genolls, mentre mantenim una lleugera flexió estàtica del tronc.
– Exercicis isomètrics dels abductors.
– Tonificació excèntrica dels abductors.
– Tonificació de la zona.
– Mobilitzacions articulars de cadera i genoll.
– Massatge terapèutic, mot agressiu.
– Maniobres de decoaptació de les branques púbiques.
Hem d’anar en compte amb aquesta lesió, ja que sovint és recidiva, ja que l’esportista no abandona l’activitat de risc, i que aquest grup intervé en moltes activitats de la vida quotidiana.
Marta Cabré, fisioterapeuta.
