El petit poble d’Arinsal (Andorra), situat enmig d’un escenari incomparable de valls i cims alts, ha acollit un dels esdeveniments més importants de la temporada, el clàssic Skyrace Comapedrosa designat oficialment per decidir el Campionat XTERRA Trail Run 2024.
La cursa dels Pirineus de renom internacional compta amb 15 anys d’història i, després d’unir-se a les XTERRA Trail Run World Series el 2023, va tenir l’honor de coronar el millor d’Europa en la cursa més disputada de la regió de la sèrie.
Una cursa per a la glòria del Campionat d’Europa i un lloc a la línia de sortida al Campionat del Món XTERRA Trail Run. La XTERRA Comapedrosa Marathon compta amb 3.322 metres de desnivell positiu, amb els que són capaços de conquerir el camí més ràpid de la seva divisió coronats com el Campió d’Europa XTERRA Trail Run Full Marathon 2024.
El circuit de la cursa té una distància de 36 km a partir del recorregut clàssic de la Skyrace Comapedrosa afegint quilòmetres i desnivell per als esportistes més atrevits, apropant-se al Coll de l’Ampolla i l’Alt de la Capa, coronant el cim més alt d’Andorra, Comapedrosa (2.942m).
En aquesta cursa han corregut dos atletes de Fondistes Penedès, que tot just fa uns dies estaven a la cursa de Boí i que per culpa d’un mal marcatge per part de l’organització no la van poder finalitzar i es van inscriure a aquesta dura cursa per aprofitar l’entrenament que portaven i les ganes de fer un gran repte com tenien marcat.
Lluís Parellada ha fet la gran gesta amb 5h 43m:
“Cursa duríssima però guapíssima. Ha sigut un recorregut molt dur, però el temps ha canviat bastant i ens ha anat molt bé. Crec que mai havia fet una cursa amb tant desnivell de cop”.
Gabriel Herrera dos anys després de la seva gran lesió que va tenir a Bastions ha tornat i amb una de les grans del Trail Europeu, ha entrat amb 7h 44m:
“Maratón Skyrace Comapedrosa, la primera y no la última seguro que la corro, ha sido brutal, muy dura, 36 k que me han marcado 3500 de desnivel positivo, y otros 3500 negativos, que con las bajadas tan técnicas hay que comentarlos. He sufrido mucho después de coronar el Pico del Comapedrosa, ha sido una carrera contra mis miedos pasados y presentes, pero por fin me he quitado una gran espina que tenía clavada desde hace algo más de dos años. Independientemente de que la carrera haya salido mejor o peor, ha sido increíblemente emocionante. Gracias a todos los que me han acompañado desde que sufrí esa grave lesión, va por mí, pero también por vosotros. Esto solo es el inicio de un gran y bonito camino”.
