25 ANYS DE FONDISTES PENEDÈS II part

Els dies següents, les setmanes posteriors i els mesos següents, es van incorporar atletes al club i vam acabar amb 98 membres, però ja es van córrer les primeres curses com a Fondistes Penedès, encara sense la samarreta oficial, ja que encara no s’havia pogut produir. No era tan fàcil com ara fer una samarreta de qualitat per córrer, especialment amb un disseny exclusiu del club.

La primera mitja marató que vam córrer com a Fondistes Penedès va ser el 18 d’octubre de 1998 a Mollerussa, amb la participació de 10 membres del club. Pere Giménez va ser el primer a travessar la línia d’arribada com a atleta de Fondistes Penedès amb un temps de 1h 22m. Foto portada.

La primera marató que vam realitzar com a Fondistes Penedès va ser a la Marató de Vic, també el 18 d’octubre. Aquesta marató va desaparèixer anys més tard. Quatre membres del club van participar en aquesta carrera, sent Joan Queralt i Joan Mª Sansón els primers a travessar la línia d’arribada amb un temps de 3h 20m. Els altres dos companys van ser Jaume Boquera amb 3h 32m i Jaume Pons amb 3h 56m.

A continuació, es va celebrar la Mitja Marató del Vendrell el 25 d’octubre, amb la participació de 16 atletes. Àngel Burguete va ser el primer a baixar de 1h 20m amb un temps de 1h 18m. Aquell mateix dia, dos atletes van ser els primers a córrer una cursa de muntanya, la Mitja Marató de Muntanya de Sant Llorenç Savall. Els atletes en qüestió van ser Pere Giménez i Xavier Ballester.

Eloi Martí i Joan Torné van ser els primers membres del club a córrer a l’estranger, fent història, participant en la Marató de Nova York el novembre de 1998 amb temps de 3h 30m i 3h 59m respectivament, foto dels dos.

A la Mitja Marató de l’Espirall, vam fer història guanyant per equips, tot i ser un club relativament jove. Van participar 23 membres dels quals 5 van quedar entre els 55 primers. Enric Lasquibar va ser el més ràpid amb un temps de 1h 18m, mentre que el temps més lent dels nostres 23 atletes va ser de 1h 39m. Foto del nostre president en aquell moment, el Florenci Mata amb el trofeu.

També publicàvem la nostra revista, Kampiquipugui, pels nostres atletes. En aquella època, encara no havia arribat l’era d’Internet.

Aquests són els 14 atletes que es van inscriure des d’octubre fins a desembre. Fondistes Penedès celebrava que havia finalitzat el 1998 amb 39 membres. Les marques que es mencionen són les que tenien en el moment d’incorporar-se al club i no les seves millors marques, en cas que les hagin millorat posteriorment.