LA LUCI BARRIO ÉS 4arta GENERAL i 1era DE CATEGORIA A LA MARATÓ D’EMPURIES
Avui tenia lloc la Marató d’Empúries que era la 15ena edició, una edició que a més era el Campionat de Catalunya de marató, la sortida la van donar a les 8:30 d’un matí amb pluja molt fina, una mica de vent i molta humitat, però bona temperatura 14 graus, el recorregut era dues voltes preciós, L’Escala, Empúries, Sant Martí d’Empúries, etc, però amb ondulacions, bona organització, però molt poc ambient, 215 atletes finalitzats, dels quals hi havia una atleta de Fondistes Penedès, la Lucia Barrio, que té una historia per arribar aquí, per que desprès de patir una forta lesió al gener va tenir que deixar de banda la marató de Barcelona i els entrenos, una vegada recuperada encarava els entrenos a aquesta solitària marató, hi havia estudiat varies possibilitats més però al final va ser Empúries l’escollida, tota una incertesa per la nostre atleta que només tenia a les seves cames dues maratons, Barcelona i Valencia res a veure a Empúries.
La nostra heroïna entrenava de valent aquests mesos per tornar a somniar en fer una gran marca personal, estava tenim el seu gran any abans de la lesió, durant aquests tres mesos no competia en cap cursa però complia amb els entrenaments que tenia marcats, i els diferents tests que feia entrenant marcarien els ritmes a portar en els 42.195 kms.
Sortia amb el cap molt positiu i amb les ritmes marcats, passava pel km 7 amb 36’18, pel km 16 en 1h 23’, en el km 28 en 2h 15’ i pel km 35 en 3h 02’, entrant en meta amb una gran marca de 3h 40’, impressionant, entrant 4arta de la general i 1era de la seva categoria, rebaixava la seva marca en 8 minuts, aquesta és la segona millor marca del club i la millor marca dels últims anys en la categoria de dones, Luci s’erigeix com una gran maratoniana.
Aquí teniu la seva crònica:
“Hoy gran maratón en Empúries, después de sufrir una lesión en enero que me tuvo parada durante 3 semanas, en la que tuve que decidir no asistir a la maratón de Barcelona que era mi gran objetivo del 2018, tocaba de dejar pasar el tiempo. Una vez Salí de la lesión, mi cabeza no pensaba en otra cosa que buscar un nuevo objetivo, miré calendarios y la que mejor me iba era la maratón de Ampurias, donde he estado hace pocas horas. Hoy era el gran día de demostrar todos esos días de entreno y la verdad es que me ha ido muy bien. Dicen que la maratón es plana, pero yo no sé dónde ven lo plano, sin embargo, solo recuerdo terreno plano del km 3 al 10 y del 23 al 29, después ya vienen los toboganes. El circuito son dos vueltas cosa que va bien para ver como es el final, y la verdad, es que para mí ha sido duro del km 37,500 al 38,00. ¡Sé que solo hablo de medio km, pero cuando llevas 37 kms estos regalitos no los quieres jajaja! y para rematar del km 40 al 42 es subida prologada, de la cual ya vas preparado al haber pasado antes. Suerte de mi niño, que estaba en el km 40 y no me lo esperaba, se ha puesto a correr a mi lado y eso me ha dado muchos ánimos ya que en ese momento estaba a falta de energía. Estoy súper contenta porque finalmente he acabado 4arta General y 1era de mi categoría con un tiempo de 3’40’’.
Gracias a mi entrenador por confiar en mí, estando en lo más alto de mi carrera atlética, me lesioné y tú supiste volver a empezar, subiéndome donde estaba antes de la lesión. Eres un puto crak i lo sabes.
Gracias a mi Amor por lo que has hecho por mí este fin de semana, no lo olvidaré en la vida, has estado km a km donde te necesitaba tirando un beso dándome ánimos, ha sido fantástico e insuperable. TEQUIERO!”.
