Al Berguedà des de fa 12 anys existeix la Travessa dels Cavalls del Vent que recorre les muntanyes del Parc Natural del Cadí- Moixeró unint 8 refugis, en 90 kms aprox. amb més de 5.000 m de desnivell positiu i més de 10.000 m de desnivell acumulat.
Des de principis de juny fins a final de setembre els marxadors poden fer-la quan vulguin o vulguin (en -24h, -36h o travessa més de 36h) i començant pel refugi que millor li agradi, enllà li donen el forfait per anar segellant un per un dels refugis que passant fins tornar al principi, ja que és un circuit circular.
Aquesta proba està considerada com molt dura i exigent i per fer-la s’ha d’estar ben preparat, a favor té la seva bellesa, els seus paratges tan canviants, la simpatia de la gent dels refugis, i la quantitat de gent que et trobes pel circuit sigui fent-la o fent altres excursions.
Cada any atletes del club fan aquesta proba com una forma de canviar la seva rutina de corre i anar a la muntanya a gaudir o patir d’ella, depèn de l’opció que agafin.
Aquest cap de setmana de Sant Joan, dos atletes del club van optar per fer-la en menys de 36h, sent tot un repte, van ser la Quima Baena i el Joan Luque, que sortien el diumenge dia 22 a les 6 del matí del refugi més baix de tota la travessa, el de Gresolet (929m) i el primer dia tenien que fer uns 55 kms fins arribar al Refugi del Serrat de les Esposes, per arribar abans tenien que pujar 3.275 m de desnivell, sent un dia extrem, ja que tenien que passar per el punt més alt , Niu l’Aliga (2.526m), en aquest punt tot era una incertesa pels nostres dos atletes ja que encara li restaven un refugi, continuaven i poc a poc menjaven els kms, els desnivells fins arribar a les Penyes Altes un dels punts més forts que hi ha, però endavant fins arribar abans de les 21h al refugi on pernoctaven, dutxa, sopar i dormir fins les 5 am que tocava de nou diana.
A les 6 am començaven la segona part, el seu objectiu era arribar abans de les 18h al refugi de sortida.
Aquesta etapa no era tant dura com la del primer dia però tot i així tenien que fer 33k, superar 1.643m de desnivell positiu i 1.929 de negatiu, i punts claus com la empinada pujada al Pas de Gosolans o la forta i perillosa baixada del Gresolet.
L’etapa va sortir millor del que ells pensaven, les cames és notaven cansades però no tant com prevenien i li podien donar una bona marxa, fins arribar molt millor del que és creien, fent al final 33h 45’, arribant a les 15:45 del dia 23 de juny.
La Quima ja la va fer fa dos anys però en travessa i per ella era tot un repte fer-la en menys de 36h, no sabia com li respondria les cames i el cos i que no té res a veure en fer-la en més de 36h, al final era molt feliç per l’èxit aconseguit:
“Ha estat molt dur, però molt dur, sobre tot el primer dia, millor dit, des de Bagà fins el Niu l’Aliga, però sabia que tenia que lluitar, el problema és que el cap no parava de preguntar-se inconscientment com estaré quan m’aixequi i torni a caminar el segon dia, vaig quedar molt sorpresa i tirava forta, a més disfrutant en bastants moments, altres no tant però flipava amb mi mateixa, al final he acabat molt feliç i contenta per que sé que he aconseguit aquesta duríssima proba que era tot un repte per a mi, que això no era gens fàcil, et posa en el teu lloc”.
En Joan Luque tornava per tercer cop, ja que a l’estiu del 2005 ja ho va fer amb 34’55 amb varis amics del club, al 2012 ho feia amb la Quima en pla travessa i ara que feia record personal, rebaixant en més de 1h:
“Ha estat impressionant, la travessa m’ha posat firmes, per que hi ha llocs cabrons i fills de la seva mare, sobre tot les Penyes Altes, però es tenia que lluitar, sobre tot em quedo amb la gran dona que anava amb mi, la Quima que ha estat apoteòsica, donant tot el que tenia, sabent a on estava i el que estava fent, lluitant fins el límit i mai o quasi mai perdia el somriure, ella endavant, al final quan arribaven era una passada el que deien els seus ulls.
Jo personalment estic orgullós del record personal i de com ha anat tota ella, pesar que amb 52 anys no ho pensava que ho faria: record a mes amb la dona i tot collonut, ni el millor guió”.
