La marató de Sevilla és la més plana d’Europa que va tenir lloc el passat diumenge 23 de febrer, en la que van participar 9.000 herois maratonians, entre els quals hi havia la sorprenent xifra de 6 gladiadors de Fondistes Penedès.
La sortida es va donar a les 9 del matí sota una temperatura de 8 graus, cel net i amb la previsió d’arribar als 20 graus al migdia, fet que es va produir.
Sortia al costat de l’Estadi de la Cartuja, els maratonians s’enfilaven per anar al centre de la ciutat, passant els primers kms al costat del riu Gualdaquivir, Torre del Oro, la Macarena i així anant per tota Sevilla, y molts dels seus barris, passant pels llocs més emblemàtics d’ella, Estadi Benito Villamarin, Estadi Sanchez Pizjuan, la Maestranza, per dins del Parc Maria Luisa, Plaça Espanya, la Giralda, la Catedral, etc, fins finalitzar de nou a l’Estadi de la Cartuja dins de les pistes d’atletisme.
Els nostres atletes anaven cadascú buscant els seus objectius, el primer a creuar la línia d’arribada va ser el Santi Hervás que va fer marca personal, amb una gran marca de 3h 05’, rebaixant-la en 22 minuts, va passar la primera mitja en 1h 30’ i la segona en 1h 35’:
“he disfrutado con la maraton de Sevilla, he salido motivado y a tope, la primera media en 1:30:40, voy bien pienso, me la juego, joder la calor aprieta en el 25 pero tiro, sigo bien, ojo en el 30 noto las piernas muy cargadas, intento no irme más allá de 4:40 y lo consigo, al final 3:05:08. Estoy en una nube, pero con un sentimiento agridulce porque podía haber bajado un poco más. Pero la maraton es así”.
El Vicente Gil, també anava buscant marca personal i desprès de 4 anys sense corre els 42 kms ho aconseguia amb 3h 26’, rebaixant en dos minuts, passava la primera mitja en 1h 42’ i la segona part en 1h 44’:
“Estoy emocionado por mi maratón, hace dos años que me operaron de la rodilla y pensava que no volveria a córrer 42 kms y en Sevilla se ha hecho realidad un sueño y a más con marca, esta maratón es impresionante”.
El Felipe Cavanillas feia la seva 2ona marató i ho feia amb marca personal, amb 4h 04’, rebaixant en 12 minuts, feia la primera mitja en 2h i la segona part en 2h 04’:
“Increible maratón por su organización, su gente y por el circuito, mi maraton me ha ido muy bien hasta el km 38 donde las piernas se me han bloqueado un poco però he bajado el ritmo y poder llegar a meta con marca, soy muy feliz”.
El Joan Luque que tornava desprès de 8 anys als 42 kms, feia el que tenia previst gaudir de tota ella i finalitzar-la, ho va fer amb 4h 19’, passava la primera mitja en 2h 11’ i la segona part en 2h 08’:
“ Avui he sentit la marató d’un altre forma, gaudir de tota ella, menys els 10 primers kms que no anava còmode, però a partir del km 11, que ha sigut quan he vist a la meva dona, la cosa ha canviat, corrent molt sobrat, jo volia fer cada km al voltant dels 6’, no volia anar més ràpid a causa de la meva lesió viscuda fa tres setmanes a Granollers, el meu objectiu era arribar, el més bestial ha estat que hi ha a partir del km 17 no parava d’avançar atletes i més atletes, això em donava molts ànims, però el més gran de tota la marató va ser que al km 35 una persona em toca l’esquena i quan em giro em trobo al meu fill, el Sergi, tota una sorpresa, ja que ell no va viatjar amb nosaltres, va venir expressament a Sevilla a fer els últims 7 kms amb mi i donar-me un cop de mà per finalitzar-la, va ser increïble, els millors 7 kms que he fet mai, al final creuaven la línia d’arribada i una gran abraçada d’emocions, ha sigut increïble. Respecte a la marató haig de dir que és una passada, té un circuit pla i pots agafar un ritme i no deixar-lo en tota ella, l’organització un 7 i el recorregut impressionant del maco que és, aquesta marató no té res a envejar a altres grans d’Europa en el tema del circuit”.
La Montse Alarcon debutava en la distancia i ho va fer la campiona en 5h 00′:
“Muy feliz de terminar mi primera maratón, con un poco más de tiempo de lo que tenía previsto 5h, pero ya puedo decir que he corrido una maratón y muy orgullosa de mi logro personal.”
La part negativa ho va tenir el Miquel Leyton que va tenir que abandonar al km 30:
“he notat la falta d’entreno, he quedat buit”.
La propera marató que tindrem representació del nostre club serà el proper 16 de març a una de les maratons més grans d’Europa, la de Barcelona.
