És una lesió molt típica en els corredors de mig fons i fons, que si no es tracta, pot desencadenar en una fractura per estrès o fer-se crònica.
És la inflamació del periosti, membrana fibrovascular protectora del ossos, degut a una forta tensió dels músculs que s’inserien en ella. Es dona en la zona d’inserció del tendó, i acostuma a produir-se en la cara interna de la tíbia. En alguns casos poden palpar-se boletes d’inflamació molt doloroses.
El periosti serveix de punt d’anclatge pels vasos sanguinis i terminacions nervioses que nodreixen i donen sensibilitat a l’ós (per això és tan sensible), i per la fixació de tendons i lligaments (per això és tan resistent).
CAUSES:
· Les vibracions causades per entrenaments repetitius, per l’impacte del peu en el terra, sobretot en terrenys durs.
· Les traccions excessives sobre les zones d’inserció dels músculs sobre el periosti: bessons, soli, tibial posterior, flexor comú dels dits, tibial anterior. Degut a la rigidesa muscular o als supports incorrectes.
· Desequilibris estructurals: diferència de longitud de les extremitats, rotació excessiva de la cadera, genu varo (en X), torsió tibial externa augmentada, hiperpronació o eversió exagerada del taló (durant la fase d’support plantar), valgo del retropeu (peu cavo).
· Traumatismes o cops, directes o repetitius, sobre la cara anterior de la tíbia.
· Excés d’entrenament, de rodatges sobre superfícies dures, de masses pujades, i de terrenys irregulars.
· Falta d’estiraments.
· Bambes inadequades, amb poca amortització o massa dures, així com massa gastades.
· Mala biomecànica de la carrera: corredors que carreguen amb la punta del peu, atletes pronadors, peus plans.
SÍMPTOMES:
– Dolor en la cara antero-interna de la cama, entre el genoll i el turmell, més freqüent en el terç mig de la tíbia.
– Sensació de “cremor”, al iniciar la carrera, que va disminuint mentres correm, però torna a aparèixer amb més intensitat quan portem una bona estona corrent.
– El dolor desapareix amb uns dies de repòs, però torna a aparèixer al tornar a l’activitat.
– Afectació, normalment, bilateral.
– Palpació molt dolorosa. Calor local i/o tumefacció.
– En RX, s’apreciaran irregularitats en la membrana interòssia.
TRACTAMENT PREVENTIU:
– Un bon escalfament.
– Realitzar estiraments.
Bessons i soli.
Extensors dels dits i tibials.
Peroneos i lligaments externs.
Fàscia plantar i flexors dels dits.
– Enfortir els músculs de la part posterior de la cama:
Caminar de puntetes i de talons. Pujar i baixar escales de puntetes.
Flexo-extensió, eversió-inversió de turmell.
– Exercicis propioceptius.
Escriure en l’espai amb els dits dels peus, l’abecedari.
Fer equilibris sobre un peu i amb els ulls tancats.
Donar salts cap a davant-darrera i laterals.
Pressionar amb el peu una pilota de goma, cap a davant-darrera i en cercles.
– Aplicar fred al acabar l’entrenament davant la sospita de periostitis.
– Visitar el podòleg per fer plantilles en cas de molèsties persistents.
– Masatge per descarregar els músculs perifèrics.
– Una vegada instaurada la lesió, s’ha de tractar a fons per evitar recaigudes. De vegades, el canvi d’esport o la variació del ritme de treball són suficients.
Evitar farletks, pujades, sèries…Rodar suau i en superfícies toves.
Evitar farletks, pujades, sèries…Rodar suau i en superfícies toves.
– La mesoterapia pot ser útil. Micro-injeccions localitzades de petites quantitats de medicaments que afavoreixin la cicatrització del teixit conectiu i ossi.
Marta Cabré, fisioterapeuta.
