S’entén per una contractura muscular, a l’augment del to muscular de manera continuada i involuntària.
Quan un múscul o grup muscular esta sotmès a un intens treball i arriba a la fatiga, no li dona temps entre contracció i contracció a relaxar-se, apareixent primer els tremolors i després la contractura.
Quan un múscul o grup muscular esta sotmès a un intens treball i arriba a la fatiga, no li dona temps entre contracció i contracció a relaxar-se, apareixent primer els tremolors i després la contractura.
La contractura, és un estat d’enduriment en que es troba el múscul, que no arriba a relaxar-se como hauria, ocasionat per la fatiga, a conseqüència de la suma d’estímuls que li arriben contínuament.
Totes les contractures presenten els següents símptomes:
– Increment del to muscular.
– Escurçament del múscul.
– Minimització del metabolisme.
– Reducció de la capacitat de rendiment.
– Dolor a la pressió i/o a la tensió per contracció.
– Inflamació de la zona afectada.
Les contractures es produeixen per les situacions límits a que sotmetem el nostre organisme, degut a:
- Una continuada tensió isomètrica. (per exemple una postura inadequada)
- Elevat grau de tensió muscular, sobrecarrega del múscul. (per exemple un entrenament excessiu).
- Excessiva sobrecarta sobre les articulacions, i gran distensió sobre tendons i lligaments.
- Elevats nivells d’estres psicofísic, por, nerviosisme.
També hi han d’altres factors que poden produir aquesta lesió:
- Mala biomecànica en la carrera.
- Dismetries o males alineacions.
- La constitució morfològica i antropomètrica.
- L’alimentació i hidratació.
- Mal desenvolupament de les qualitats físiques segons el tipus d’esforç.
- Ús d’un calçat inadequat. Canvi de calçat quan ja no amortitzin, uns 1000 km.
- Mal escalfament previ a l’entreno o carrera.
- Hora del dia , època de l’any i climatologia.
- Fatiga, son.
- Pràctica simultània d’altres esports.
- Superfície d’entreno.
- Antecedents de lesions.
Respecte a la tipologia de les lesions; els velocistes i fondistes, pateixen major percentatge de sobrecàrregues musculars , mentres que els migfondistes pateixen més d’inflamacions tendinoses.
Per ordre dels grups musculars que més sovint presenten contractura són:
1) Bessons i soli.
2) Isquiotibials.
3) Quàdriceps.
4) Adductors.
5) Peroneos.
Mesures preventives:
- La primera gran mesura preventiva, PACIÈNCIA I CONSTÀNCIA. No hem de buscar l’èxit immediat.
- Calentament i estiraments abans i després de l’activitat. És important tindre en compte que els estiraments s’han de realitzar prèvia activació del múscul. Per tant, la pauta, seria:
Mobilitzacions articulars.
10-15 minuts de carrera continua suau.
Estiraments (10 segons per estirament).
Part específica.
Tornada a la calma amb carrera suau i estiraments (20 segons per estirament).
- Realitzar les càrregues progressives.
- Treballar la flexibilitat de la musculatura tònica i enfortir la musculatura fàsica, per no crear desequilibris.
- Realitzar massatges de descàrrega, ja que són útils per eliminar substàncies de desfet que produeix l’entreno, augmentant el flux sanguini i reduint la tensió muscular.
- Canvis de posició (en cas de tensió postural).
- No córrer més de 2 dies seguits, és a dir, no córrer 3 dies consecutius.
- Evitar córrer sempre per asfalt. Les superfícies toves com terra o gespa faran que les nostres cames no es carreguin tan.
Marta Cabré, fisioterapeuta.
